Luis Ramiro Barragán Morfín va ser un dels arquitectes mexicans més importants del segle XX. És un dels arquitectes més influents de la modernitat mexicana, la seva obra és notòria en arquitectes actuals no només en aspectes visuals sinó conceptuals.
La seva obra va ser refinant un llenguatge en el qual es troben elements de l'arquitectura original de la seva regió, l'espanyola, la magribina i elements de moltes altres cultures. El llenguatge formal de la seva arquitectura està fet de construccions massives, amb gruixuts murs i obertures dosificades, on els acabats són de marcada textura i de vegades amb brillants colors. Elements com l'aigua i la llum tenen un paper fonamental en els seus projectes, gairebé sempre enriquits per jardins.
Els seus primers projectes estan imbuïts de les experiències preses de l'arquitectura local i tenen una forta influència de la tradició constructiva mediterrània. En la dècada de 1930 es va establir a la ciutat de Mèxic, on primer va construir diverses obres d'estil "internacional": cases i edificis d'apartaments dins de les expressions del espirit nouveau.
A partir de 1947, amb la seva casa a Tacubaya, (declarada patrimoni nacional de Mèxic el 1988 i patrimoni universal de la UNESCO el 2004), es va afirmant un estil arquitectònic que ell mateix va cridar emocional, en el qual es fonen les seves impressions de joventut amb les dels seus viatges, amb les influències de mestres i amics en el maneig del color i la incorporació d'antiguitats.
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada